En la ciutat desapareix un comerç al dia des de l’inici de la pandèmia, són els negocis familiars els que més patixen la crisi sense ajudes
Una simple acció, com la d’obrir les portes o la de pujar una persiana tanca per a ells un signe de valentia i al mateix temps, de pura necessitat. «Podría ser l’última vez», són les paraules que ronden pel cap de Nuria cada dia. Ella, junt amb la seua germana regenten el llegat familiar, una ferreteria de més de 70 anys.
Eixe comerç de tota la vida, tradicional i familiar, eixes botigues en què també s’hereten clientes, perquè desprenen eixa confiança que convenç iaies, mares i nétes, eixos negocis que ja van eixir malferits d’una crisi són els que ara la pandèmia els va donar l’última estocada. En la ciutat de València més de mig miler han dit adéu enguany: 513 comerços van baixar per última vegada la persiana, segons les dades de l’Ajuntament de València. Els que encara aguanten es veuen obligats a tirar mà d’estalvis, ajuda de les seues famílies o préstecs bancaris per a poder seguir. Perquè ho fan sense ajuda.
El tancament de comerços a València seria superior al 15% segons calcula Confecomerç, l’organització empresarial del comerç a València. «Por això, el xicotet comerç necessita més que mai que les ajudes arriben a temps, ja que en estos moments és la seua única taula de salvació. Estem davant d’un sector format per microempreses, que no tenen múscul financer, i que només poden pal·liar la falta d’ingressos per mitjà d’ajudes urgents i directas», defenen des de l’organització. En estos moments, asseguren que l’activitat per a estos negocis no s’ha normalitzat «nos trobem amb una caiguda de vendes, havent d’afrontar i assumir costos fixos diaris, amb unes restriccions que impacten de ple en l’exercici i desenrotllament de l’actividad», enumeren des de l’entitat
El temps es va acabar per a eixe mig miler de comerciants i per això advertixen: «el factor temps és determinant, per la qual cosa les ajudes haurien d’arribar com més prompte millor, igual que els procediments per a accedir a elles, que haurien de ser àgils de tramitar. Esta és una gran preocupació del sector atés que les empreses seran solvents en virtut d’eixos parámetros».
En això coincidix la gerent de l’Associació Comerciants del Centre de València, Julia Martínez. «Han sigut lents a reaccionar, han pres decisions en què no s’ha comptat amb els implicats, amb nosaltres, hi ha coses que podrien haver sigut millorables, perquè clar, havien d’haver sigut més àgils i haver comptat més amb els empresaris per a evitar errors i facilitar les cosas», comenta un any després que esclatara la pandèmia. La majoria dels comerços seguixen sense ajudes.
Amb lloguers, gastos, manteniment, a més dels impostos. Són autònoms, i la majoria a penes pot pensar a mantindre empleats que no estiguen implicats amb el negoci, és a dir, familiars, perquè traure un sou més és impossible per a ells ara mateix.
