La selecció espanyola de carnissers ja està fent els seus primers passos i molt prompte Cedecarne farà la presentació oficial. Així que per a anar-nos preparant la Confederació ha entrevistat el capità de la selecció alemanya de carnissers (anomenats els Wolf-Pack, El ramat de llops) Dirk Freyberger, últims guanyadors del World Butcher Challenge, el mundial del sector, celebrat al setembre de 2022 a Sacramento (Califòrnia).
Abans de res, enhorabona per la vostra victòria en un campionat que és tan important com un mundial per a un futbolista. Com ho vau viure?
Després de mesos d’esforç, entre el treball diari, la formació i la família, va ser la major recompensa possible! Així que per descomptat que estem encantats! Però, per a nosaltres, el que va ser especial va ser el “viatge” en si mateix, treball en equip abans, durant i després de la competició. El nostre “ramat” (fent al·lusió al nom del nostre equip) es va convertir en una vertadera família i aqueixa va ser, al meu entendre, la raó de la victòria. Vam ser una unitat absoluta, perseguint magistralment un objectiu comú!
I després de la victòria, heu notat algun canvi en la imatge que projecteu a la societat alemanya?
Per descomptat, l’atenció dels mitjans va ser enorme. No obstant això, aquests són sol espertenecs. No hem aconseguit atraure a una generació de gran talent al nostre ofici en els últims 20, tal vegada fins i tot 30 anys. És per això que hem de continuar lluitant, encara molts anys, per a seduir a la pròxima generació cap al nostre ofici. És una marató, no un sprint. Això ha de quedar clar per a tots els que realment volen defensar la nostra gran faena!
Com és l’equip carnisser alemany? Què destacaries dels seus membres?
El nostre equip està dividit en tres seccions: cort, preparació i acabat. Bàsicament, la majoria de nosaltres podríem desplegar-nos en qualsevol segment. No obstant això, la nostra alineació es tria d’una manera en la qual tots puguen jugar amb els seus punts forts al màxim.
Com vau preparar el concurs per a arribar a ser campions?
Amb molt d’entrenament, per descomptat. El més important en l’equip sènior és la coordinació dels procediments en l’equip. Perquè en el fons ja no és tan important treballar les habilitats bàsiques, tothom les té ja adquirides.
Aprofitem l’ocasió per a conéixer una mica més la carnisseria i xarcuteria del vostre país. Les salsitxes són el més conegut però segur que conteu amb moltes altres especialitats.
Jo mateix vinc de prop de Frankfurt, al meu entendre el centre del món de les salsitxes. En la meua empresa produïm al voltant de 100 a 120 tipus diferents de salsitxes cada setmana. La salsitxa, naturalment, juga un paper important. No obstant això, la majoria de les carnisseries també estan ben posicionades o fins i tot especialitzades en altres àrees: barbacoes, càterin, foodtrucks, cafeteries…
A les nostres botigues, un ambient modern i una presentació atractiva juguen un paper important, igual que en el nostre treball. Cada vegada més també a través de les nostres pàgines web, botigues en línia i xarxes socials com Youtube, Facebook o Instagram.
I finalment, voldria aprofundir en la falta de relleu generacional que ens has esmentat abans. A Espanya pocs joves volen dedicar-se al nostre ofici. Ocorre el mateix a Alemanya?
No he conegut a un carnisser en l’última dècada per a qui aquest no fora el cas. El nostre sector a tot el món es troba amb aquest problema de falta de talent jove. Aqueixa és també la raó per la qual hem de deixar que el “World Butcher challenge” continue creixent, per a tornar cada vegada més al centre de la societat.
A les ciutats, els joves ja no tenen cap relació amb la cadena alimentària; la matança és vista com a sanguinària i brutal, encara que hauria de ser vista com a necessària i honorable. Al meu entendre, aquest és també el punt de partida més important i l’objectiu que hem de tindre per a tornar a guanyar més acceptació: portar l’experiència de sacrificar animals novament a les masses. Aquesta és l’única manera de crear respecte cap a la carn perquè es considere un aliment valuós i, per tant, també per als qui la produeixen i processen.
