El comerç tradicional alça la veu per a sobreviure

Ajudes. Carnisseries i fleques es veuen abocades al tancament pels *sobrescostes de matèries primeres, energia, transport i lloguers.

 
Elaborar els productes quan l’electricitat és més barata -encara que siga diumenge-, fabricar el just segons el dia de la setmana, renegociar de manera constant els contractes -fins que el proveïdor es planta-, anticipar la jubilació perquè les despeses superen amb escreix els ingressos, etc. Són algunes de les escenes quotidianes que han d’afrontar els comerços tradicionals davant l’escenari de sobrecostos que arrosseguen des de fa mesos perquè l’alça de preus es pateix a un costat i un altre del taulell.
 
Uns problemes que fan perillar la continuïtat de molts negocis, ja que si el relleu generacional és de per si mateix complicat en una empresa familiar lligada al xicotet comerç, els números de les factures allunyen qualsevol intent de mantindre pujades les persianes.
 
«Som un col·lectiu artesà i donem un servei, però cada vegada veig més persianes baixades», lamenta José Rodrigo.
 
«Quan s’acosta una jubilació, sabem que és un tancament», assegura José Rodrigo, president de Grecarval (Gremi de Carnissers i Xarcuters de València) i també propietari de Rodrigo
Embotits. Ell posa veu a la situació de molts establiments d’un sector que, com el de la fleca i pastisseria, va quedar fora del decret del Govern per a ajudar a les empreses electrointensives. Està la gran indústria però no el comerç, malgrat les seues instal·lacions i maquinària requereixen de consum energètic constant o bé el seu ús intensiu de llum es concentra en horari comercial i, per tant, el de les tarifes més elevades.
 
Els càlculs del gremi xifren en un 30% l’increment dels costos. Ací està les cambres frigorífiques, taulells de fred, talladores, envasadores, picadores, etc. «Les màquines han d’estar en permanent funcionament no podem desendollar-les ni dissabtes ni diumenges», explica al mateix temps que reconec que, en el seu cas, no ha tingut una altra opció que traslladar la pujada de preus al consumit final. Encara així, «encara que venem, no guanyem molt i fins i tot perdem diners perquè els costos fixos s’han desbocat. Això és una carrera contínua».
 
A aqueixa situació d’alça de matèries primeres (un 20%) , energia, transport o lloguers (un 6%) se sumen altres dos factors, recorda el president de Grecarval. D’una banda, «la no incorporació de la carn en la rebaixa de l’IVA»; per un altre, la pujada del salari mínim. «Ens perjudicarà a tots perquè deixarem de contractar aprenents i optarem per perfils amb més experiència», reflexiona.
 

Menys ventes...

“Paco Escobar, de Carnes Viver, és un altre exemple de la realitat d’aquest gremi. «No sabem quant podrem aguantar», reconeix. Ell està al capdavant del negoci familiar des de fa trenta anys. Són quatre persones treballant i, en ser empresa familiar, «hi ha mesos que cobres i altres que no. És dur però és la realitat que tenim ara». La inflació es nota «molt» perquè ha provocat que els clients reduïsquen la seua compra a la meitat. «I els costos continuen pujant, que no sols és energia.
 
Posa el plàstic, les matèries primeres, etc.», enumera aquest carnisser. Què demana? «Més suport per part de les administracions». Al que José Rodrigo afig una altra reflexió: «Som un col·lectiu artesà, pimes i micropimes, donem un servei i som comerç de proximitat. Però cada vegada veig més persianes baixades».”
 

Sense forns tradicionals

Les seues històries -i les seues factures- són similars a les d’un altre sector artesà que també veu com van tancant les botigues, especialment als pobles. Es dona, a més, una contradicció: desapareixen els forns tradicionals i sorgeixen franquícies de fleques- cafeteries. Bèlgida, per exemple, és un dels seus municipis que s’ha quedat sense forn mentre que a Favara, Xàtiva o Benaguasil han vist reduït considerablement el seu número, apunten des de la Federació Gremial i Empresarial de Fleca i Pastisseria de la Província de València (Fegreppa) . 

Acabat de jubilar està Cayetano Bixquert, de Favara, al capdavant d’un negoci familiar de 1930, pel qual han passat tres generacions, que va tancar el 31 de gener.

«Pràcticament no cobrim despeses, per la qual cosa hem optat per anticipar la jubilació», explica. Un camí idèntic al de María, amb un forn a Utiel, que sense successió del negoci i «pràcticament treballant sense percebre ingressos » ha optat per tancar. Uns malabars que porten a Fegreppa i a Grecarval a reclamar mesures per a ajudar a afrontar els sobrecostos i, a més, potenciar unes oficis «imprescindibles » en els entorns comercials urbans.

 

Si vols fer-nos qualsevol consulta, truca’ns o escriu-nos, estarem encantats d’atendre’t.

T’ha semblat interessant? Comparteix-ho!

FORMEM PART DE:

Col·laborem amb estes entitats, signes de qualitat i fiabilitat.