El directe d’Instagram que va tindre lloc el passat 22 de maig, Vero Escobar, de Carnes Viver (València) ho va introduir definint-se com una persona “dicharachera” que mai ha tingut vergonya a parlar en públic, per la qual cosa, en totes les entrevistes que li han estat fent des que es va desenvolupar el Meat Attraction a principis de març, no s’ha posat nerviosa en cap moment.
Des que va passar el concurs i ella va ser la guanyadora, van augmentar les vendes a la botiga que porta al costat dels seus pares. Aquesta competició, “va caure just al març i com a València estàvem en falles, a la gent li va enxampar entre petard i petard’’. Va ser a partir de Setmana Santa i Pasqua, quan es va notar molt en les vendes-, afirmava Vero -sobretot en la llonganissa de pasqua. “Vaig dir: la botiga té 30 anys, els mateixos que jo, però mai hem fet tanta llonganissa de pasqua. La meua mare va fer quilos i quilos, no donava proveïment’’.
Després del premi, tenia ressaca emocional, ja que van anar molts sentiments a flor de pell des de feia molts mesos, amb els seus “entrenaments’’ en l’especejament de porc i l’elaborat carni que presentaria posteriorment en la competició.
Laura Alegre, la directora de Comunicació d’Educarne, li va preguntar sobre la seua formació, i ella va comentar que el seu pare és qui li ha ensenyat a especejar, ja que, “des de xicoteta estava en la carnisseria, observant i copiant-li, fins hui. A més, va comentar que, si haguera existit, hauria fet una fp de carnisseria i xarcuteria, perquè el saber no ocupa lloc”. D’altra banda, Verónica ha fet diversos cursos d’escandalls, un curs de fotografia i xarxes socials, per a portar al dia aquesta eina que tant s’utilitza hui per a tot.
Laura li va preguntar també sobre l’elaborat del concurs, els regalets de pollastre, amb els quals va arrasar en 2019, i ara també, ja que la gent tenia molta curiositat per provar-los en haver guanyat un premi per ells. “L’elaborat consistia en una base de pollastre de corral i com a mi m’agrada molt mesclar el sabor de la carabassa amb la carn de pollastre, ja que féiem l’ullet a València, vaig afegir pipes de carabassa. Vaig realitzar una massa empanada a base de cereal sense gluten perquè tothom poguera menjar-ho, vaig afegir un tros de formatge curat i posteriorment, un tros de cansalada viada a la massa, per a fer forma de regalets. El llaç del regal quedava unit per un clau d’espècies, i a l’hora d’emplatar li vaig posar flors deshidratades, pernil deshidratat, i taronja deshidratada seguint amb aqueixa picada d’ullet a València’’.
Quant a la seua inspiració, va nomenar una gran quantitat de companys i companyes del Gremi de Carnissers i Xarcuter@s de València. En primer lloc, a Carlos Catalá i Silvia Hernando, ja que són les dues persones, al costat d’ella, més joves del Gremi. D’ells ressalta que li han ensenyat molt quant a elaborats carnis, innovació, marques d’espècies i cursos de diferents temàtiques…També va nomenar a Cristina Vicent, del Mercat del Cabanyal, i al nostre president, José Rodrigo, per la seua gran labor artesanal i pel bolcat que sempre ha estat en l’ofici, alguna cosa que li ha transmés.
Per descomptat, va nomenar, per la seua inspiració en les safates de xarcuteria, a Ana París, i a Càrnies Merche, totes dues de Barcelona, a més de l’As de les Carns, de Madrid.
Entre les preguntes que li van fer els espectadors, destaquem la de “què creus que ens falta en les nostres carnisseries d’Espanya?’’, al que, va respondre: “per a començar, ens falta confiar els uns en els altres, donar-nos suport, una mica d’empatia. Sobretot perquè hi ha gent del propi ofici que desprestigia a uns altres, no sols no ens posen en valor, sinó que hi ha hagut ocasions en les quals he hagut d’escoltar frases com: “què m’ensenyaràs tu a mi? Segur que això no és així, no em fie”. A més, és un sector en auge, en formació, un sector amb molt poc atur, en el qual sé que naixeran grans professionals. És un ofici molt bonic en el qual vas a poc a poc, però molt satisfactori. Repetisc: no cal desprestigiar-se, ni xafar-nos els uns als altres’’.
Com a anècdota, Vero va contar que de xicoteta, quan estava en l’ESO, volia ser electricista. La van portar al psicòleg per a llevar-li aqueix pensament del cap, i quan estava en batxiller, es va començar a interessar pels animals, pel sector alimentari i veterinària, el clínic. Al final va fer la carrera de tècnic en Veterinària, a més del relleu generacional amb el seu pare, Paco Escobar.
Vero va fer una comparació molt interessant, en la qual comentava que hui dia no sols tens un taulell de carnisseria cara al públic, amb aqueixa proximitat i ajuda de persona a persona, sinó que també hi ha un taulell molt important: el de les fires, esdeveniments, concursos i xarxes socials. Per exemple, “en Mediterrània Gastrònoma, la fira de gastronomia més important del Mediterrani i molt coneguda a nivell nacional, ve genial per a no sols retrobar-te amb companys que no veus en molt de temps, sinó també per a atraure proveïdors, clients i per a les vendes cara a Nadal, ja que és una fira que se celebra al novembre”.
Quasi cap al final del directe, una de les espectadores va preguntar: “consideres que la regulació quant a la Seguretat Alimentària a Espanya és suficient?” Vero va respondre que “a Espanya tenim una seguretat alimentària important, es veu en els taulells, en comparació amb els mercats d’altres països. Si segueixes el que és la Guia de Bones Pràctiques que s’ha publicat fa uns dies, redactada per Sanitat en col·laboració amb el Gremi, no tindràs problema. Sempre ho he dit, el mateix professional mai intentarà fotre el seu negoci, sempre cerques ser i tindre el millor, no sols en qualitat sinó també en sanitat i higiene”.
Laura finalitzava el directe preguntant-li, ja que Vero és la millor carnissera jove d’Espanya, sobre les seues pròximes metes. Ella, amb el seu somriure, va contestar: continuar creixent, aprenent i improvisant, a la botiga, passet a passet, la qual cosa vaja sorgint. Se m’he ocorregut tot, se m’han passat moltes idees pel cap, però cal tindre els peus en la terra, a poc a poc i a seguir en aquest ofici tan bonic i satisfactori, on la gent confia en tu en tot moment.
